El Molí de Santa Agnès de Malanyanes
L’edifici del Molí, actualment utilitzat per l’Ajuntament per a diversos usos relacionats amb la feina de la brigada i com a magatzem d’ objectes diversos en desús, rep el seu nom d’un edifici anterior, situat una mica més avall que l’actual, que realment era el que es dedicava a moldre el gra
que es produïa als camps dels habitants de la zona.
El vell Molí s’alimentava de l’aigua d’una gran bassa adjacent, que al seu torn recollia l’aigua provinent del riu Mogent a l’alçada de l’actual Polígon de Can Font de la Parera que, mitjançant una mina i canal de reg portava l’aigua fins a la bassa, i donava servei als regants de les terres de conreu que s’estenien per tot el poble, als de les parellades de La Torre, al safareig públic per regar i rentar la roba, i a la bassa per a regar totes les quintanes del Molí.
Encara es conserva avui la gran pedra cilíndrica que s’utilitzava per moldre.
Les terres de conreu a les que es dedicaven la majoria dels habitants del poble pertanyien als propietaris de la Torre, sota la gestió de la Sra. Cirera, senyora molt apreciada per tothom. Avui aquesta propietat de la Torre, situada a l’ esquena de l’Església de Santa Agnès té, entre altres edificacions anteriors, l’ actual edifici emblemàtic que va ser reconstruït i modernitzat cap a la dècada del 1950.
Amb la introducció de l’ energia elèctrica, allà pel 1930, el Molí va deixar de tenir vigència i d’aquí ve que es decidís construir un altre edifici que fos més adient, tant per al conreu com per al bestiar, que és l’ actual. Fins aproximadament la dècada del 1960, la senyora de la família Cirera Cuyàs cedia com a lloguer terres a cada veí del poble (cobrant bé en diners o en espècie). En aquesta època hi hauria uns 60 veïns, tots dedicats a l’agricultura (pagesos), vivint en cases amb tota la família, fins i tot avis, pares i fills.
Al principi la majoria de la gent solia tenir de cinc a vuit vaques, però la batllessa, la Sra. Cirera, va decidir la construcció d’una quadra per a uns 100 caps de bestiar, que només va funcionar durant un any.
Els nostres veïns entrevistats, en Salvador Amat i el seu cosí en Pere Canyes, recorden haver viscut en la seva infantesa, amb el seu avi i tota la família en aquest edifici. Després la família d’en Pere Canyes es va instal·lar en una altra casa propera, i en Salvador se’n va anar a la mili. De tornada encara va viure un temps en aquesta masia fins que van haver de desallotjar-la.
De ben segur la Sra. Cirera va decidir de vendre el Molí i tots els seus terrenys a un banc (potser Banc Unió?), amb la qual cosa va haver d’avisar la família de masovers per dir-los que havien de buscar un altre lloc per viure. Aquest traspàs es va fer mitjançant una operació que tots reconeixen que va ser feta en bons termes.
Primer, doncs, la finca sencera va passar a mans del banc, i posteriorment va ser venuda a l’empresa Societat Anònima Cros, que va ocupar tota la finca com a centre d’experimentació d’adons i cultius. Quan cap a finals del 1980 Cros desapareix, la majoria d’aquests terrenys van passar
a mans de la Generalitat, a través de l’Incasol. En algun moment, més tard van passar a propietat de l’ajuntament (no es té clar com es va fer aquesta venda o cessió).
L’ actual bassa petita existent la va construir Cros, fora de l’ emplaçament de l’anterior.
